Vella amiga, oh, foscor
Vull parlar amb tu un altre cop
Doncs una visió dolçament cruel
Ha deixat llavors al meu cervell
I la visió... Que ha plantat a la meva ment
Segueix present
Dins del so del silenci
En somnis cruus camino sol
Per carrers que estan de dol
En l'aureola d'un fanal de carrer
Veigué als pobres i als maleïts també
Quan em va encegar una llum de neó infernal
En la nit fatal
Tocant el so del silenci
I en la llum nua jo veigué
Deu mil persones, potser més
Persones dient sense parlar
Persones sentint sense escoltar
Escrivint cançons que mai no és cantaran
No gosaran
A trencar el so del silenci
Rucs -vaig dir- que no heu notat
Que el silenci us ha buidat
Escolteu-me i us podré parlar
Agafeu-me i us podré tocar
Però els meus mots
S'esvairen pel camí
(...)
Fent eco.. En els pous del silenci
I ells és posaren a lloar
Al déu de neó que van crear
I la llum els hi donà senyals
En lletres de cossos celestials
I digueren: Els mots del profeta
És troben als murs dels carrers
I de les llars també
I anuncien
El so...
Del silenci
(Original song by Simon & Garfunkel. Traducció per Andreu Martí)
No hay comentarios:
Publicar un comentario