Flor d'Azahara

Mai m’abandonarà     mon àngel estimat
El dolç record del temps     que passi a ton costat
I cada dia sento     quan te trobo a tu absent
Que en bategar sens pressa     la mort m’és imminent

Flor de la tarongina,     oh, flor de l’Azahara
Sento com dels meus dits     ja m’ets arravatada
Oh, ma flor del desert,      que en la boira vivies
És que ja son finits     tots els nostres bons dies?

Quan serem junts de nou, bella flor d’Azahara?

Filla del nord del sud,    nata a l’oest de l’est
No em trobeu a faltar,    si et plau, no ploris més
Mon cor fa una bolcada     quan us sap tal tristesa
Sabent que no estem junts     no cometré flaquesa

Sols la bella memòria     dels teus dolços petons
D’eternes abraçades,     absents de tots els mons
Ma donen mort en vida     i em fan viure en la mort
Amb el cor afligit     amb desig de ser fort

Quan serem junts de nou, bella flor d’Azahara?

I amb gran plany et demano,     oh, flor de l’Azahara
Serà molt tard quan torni     amb tu una altra vegada?
Podran els nostres cors     suportar tal espera
Quan és tan llarg el temps     com ho és la carretera?

Tot el que us vull és dir,     Venus de nas d’or,
De cabell d’atzabeja     que llueix com el foc:
Et necessito amb mi     als meus braços esquerps
I així fer-te dormir     tant bé com mai ho has fet

Quan siguem junts de nou, bella flor d’Azahara