Tots aquells primers moments en els que vam sentir el riure, la por o la tristesa d'un moment que mai tornarà a ser tant pur com va ser abans.
Aquelles obres d'art, literàries, visuals, líriques, musicals, que no només és perdran en el temps, sinó també en la memòria i, finalment, en l'existència, deixant el buit d'un moment fluitocaelià, d'un coneixement savi, d'un bon narrador, d'un artista expressiu, que mai no és tornarà a omplir, doncs no hi haurà ningú que pensi en el mateix.
Totes aquelles vegades que t'han dit "t'estimo" que han acabat en no significar res excepte una temporada de felicitat que ha expirat i que mai tornarà en la mateixa forma.
Aquells errors que són petits però que signifiquen molt per nosaltres i que mai ens perdonariem i errors catastròfics comesos per inconscients que mai els hi pararan atenció.
Totes aquelles fotografies a les que ens acostumem, donant per suposada la seva bellesa, perspectiva i profunditat, deixant de veure la seva bellesa, resident en la forma de la imatge o en el moment que ens recorda en va.
Aquells moments determinats en els que quelcom que hem vist o sentit massa comença a semblar-nos irritant i allò que ens duia maldecaps comença a convertir-se en quelcom habitual i acceptablement rutinari.
Aquelles estones que hem perdut estimulant la nostra ment i capacitat de reflexionar a límits sorprenents per a acabar passant de llarg, com una gran oportunitat que mai no tornarà, un ingredient per una gran idea que no escoltarem perquè no és troba dins de la mitjana de la nostra societat.
Aquelles persones a les que diuen que estan boges quan, realment, l'únic que fan és ser ells mateixos en la seva màxima expressió i ser, potser, excèntrics, agosarats, optimistes o bé maniàtics, agressius, paranoics, rancorosos...
Aquells éssers que van passar de ser els nostres aliats a ser els nostres enemics perquè un dels dos va canviar i una altra persona va ocupar el seu lloc com si fossin els personatges d'una ficció que han de succeir-se els uns als altres perquè no manquen els fils emocionals.
Aquelles coses apoteòsiques que tant sols hem fet un cop. Un i prou. Per què? Perquè no vam tenir cap altre oportunitat o perquè no la vam perseguir? Perquè no vam ser valents?
Tot això... Passaria en un món millor?
Aquelles obres d'art, literàries, visuals, líriques, musicals, que no només és perdran en el temps, sinó també en la memòria i, finalment, en l'existència, deixant el buit d'un moment fluitocaelià, d'un coneixement savi, d'un bon narrador, d'un artista expressiu, que mai no és tornarà a omplir, doncs no hi haurà ningú que pensi en el mateix.
Totes aquelles vegades que t'han dit "t'estimo" que han acabat en no significar res excepte una temporada de felicitat que ha expirat i que mai tornarà en la mateixa forma.
Aquells errors que són petits però que signifiquen molt per nosaltres i que mai ens perdonariem i errors catastròfics comesos per inconscients que mai els hi pararan atenció.
Totes aquelles fotografies a les que ens acostumem, donant per suposada la seva bellesa, perspectiva i profunditat, deixant de veure la seva bellesa, resident en la forma de la imatge o en el moment que ens recorda en va.
Aquells moments determinats en els que quelcom que hem vist o sentit massa comença a semblar-nos irritant i allò que ens duia maldecaps comença a convertir-se en quelcom habitual i acceptablement rutinari.
Aquelles estones que hem perdut estimulant la nostra ment i capacitat de reflexionar a límits sorprenents per a acabar passant de llarg, com una gran oportunitat que mai no tornarà, un ingredient per una gran idea que no escoltarem perquè no és troba dins de la mitjana de la nostra societat.
Aquelles persones a les que diuen que estan boges quan, realment, l'únic que fan és ser ells mateixos en la seva màxima expressió i ser, potser, excèntrics, agosarats, optimistes o bé maniàtics, agressius, paranoics, rancorosos...
Aquells éssers que van passar de ser els nostres aliats a ser els nostres enemics perquè un dels dos va canviar i una altra persona va ocupar el seu lloc com si fossin els personatges d'una ficció que han de succeir-se els uns als altres perquè no manquen els fils emocionals.
Aquelles coses apoteòsiques que tant sols hem fet un cop. Un i prou. Per què? Perquè no vam tenir cap altre oportunitat o perquè no la vam perseguir? Perquè no vam ser valents?
Tot això... Passaria en un món millor?
No hay comentarios:
Publicar un comentario